martes, 20 de marzo de 2018

Entrevista Arrelaires

Hace unos meses miembros del Ateneo Libertario "Octubre del 36", y de este mismo blog, colaboramos en esta interesante entrevista a la compañeras de Arrelaires sobre su proyecto. Sobra decir de quienes estamos hablando ya que son conocidas en la comarca y ya hemos dado, en más de una ocasión, información sobre la labor que estan realizando. Desde aquí queremos agradecer al compañero que contó con nosotros para colaborar, y felicitamos, tanto a él, como a ellas, así como a los demás colectivos involucrados, por el resultado. También agradecer a la revista Camp de l´ Espadar de la Societat d´Amics de la Serra d´ Espadà (revista que publicó la entrevista) por habernos cedido todos los números de su revista para la Biblioteca Colectiva del Ateneo Libertario "Octubre del 36". Bonito resultado de colaboración entre diferentes colectivos que esperamos que no sea la ultima vez que confluyen. Indispensable entrevista para todos aquellos y aquellas que se interesan por lo rural en su verdadera amplitud y no solo en la fachada mercantilista en la que lo están convirtiendo. Sin más preámbulos os dejamos con la entrevista.

Elles es diuen Joana, Natàlia i Elena, i són les fundadores de l'associació Arrelaires i promotores del projecte "Arrelant el territori" que pretén investigar, identificar, socialitzar i revalorar els coneixements locals tradicionals (eco sabers) com a patrimoni immaterial amb l'objectiu de cercar estratègies per a la seua transmissió, reinterpretació i adaptació a les necessitats econòmiques i socials actuals, des d'una perspectiva de respecte al medi ambient. 

Amb aquest propòsit, l'estiu de 2016 varen encetar una experiència pilot a la Serra d'Espadà que els va dur a recórrer en bicicleta els 19 municipis que integren el Parc Natural durant 25 dies. Fruit d'aquest treball, varen aconseguir identificar a les persones coneixedores de les pràctiques tradicionals lligades als recursos locals, així com les associacions i col·lectius interessats a fer-los valdre. 

Enguany han posat en marxa una campanya de micromecenatge gràcies a la qual han aconseguit més de 8.000 €, que els permetrà avançar més ràpidament en l'execució del projecte. Com a resultat de la nova fase que ara comença, es dissenyarà i difondrà una plataforma web que inclou un mapa digital i un buscador associat per a identificar a les persones o grup de persones que practicaven, practiquen o promouen eco sabers actius lligats al territori. 

Donada la temàtica del projecte (conservació i promoció del patrimoni) i l'àmbit geogràfic de la seua experiència pilot (Serra d'Espadà), des de la revista Camp de l'Espadar hem considerant interessant plantejar una sèrie de qüestions que poden ajudar a comprendre un poc més la iniciativa. Per aquest motiu varen convidar als companys i companyes de la Societat d'Amics de la Serra d'Espadà, Cooperativa Canòpia (Almedíjar) i Ateneu Llibertari "Octubre del 36" (Sogorb) perquè participaren en el disseny del guió de les preguntes. El consell de redacció de la revista vol donar-vos les gràcies per la vostra col·laboració. 

Dins l'objectiu principal del projecte proposeu "revalorar el coneixement tradicional local (eco saber)". Quan parleu de revalorar... de quin tipus de valor esteu parlant exactament?, del valor d'ús?, del valor de canvi?, de tots dos? 

Quan parlem de revalorar, parlem de tornar a donar-li importància a allò que nosaltres pensem que la mereix, com són els sabers tradicionals locals. Aquests sabers van ser centrals i imprescindibles en un altre temps on el valor d'ús era predominant, perquè es transformaven en productes que resolien necessitats quotidianes, però també és ben cert que aquests productes també tenien un valor de canvi, ja que els permetien, mitjançant la venda o l'intercanvi amb altres productes (bescanvi), cobrir altres necessitats més enllà de la seua capacitat productiva. Així doncs, no entenem el valor d'ús sense el valor de canvi, ja que històricament sempre han estat associats. 

Pel que fa al projecte Arrelant el territori, també es consideren com a possibles beneficiàries aquelles persones que utilitzen eixos sabers com a valor de canvi, és a dir, que comercialitzen els seus productes. Pensem que és important valorar aquesta gent, ja que d'aquesta manera la resta de persones podem assolir un consum més conscient. Pel que fa a la transmissió dels coneixements que facilitarà la plataforma web i al seu resultat final (béns d'ús o de canvi), el nostre projecte no incorpora cap mecanisme per afavorir un respecte a l'altre, encara que personalment ens agradaria que primara la utilitat dels productes enfront d'una orientació més mercantilista. 

Molts autors han qualificat la perduda dels sabers tradicionals com un genocidi cultural. Vosaltres veieu en ells una eina positiva per al canvi social cap a "societats més justes i sostenibles", a més que en el vostre projecte s'inclou la interessant iniciativa d'"una línia de reflexió sobre la necessitat o no de la reinterpretació de certs eco sabers per a la seua adaptació a aspectes econòmics i socials dels temps actuals". Quin penseu que serà el futur a llarg termini dels pocs oficis tradicionals que encara sobreviuen si no s'actua? 

Pensem que el futur dels oficis tradicionals depén en gran mida de la demanda de la societat, és a dir, de la seua utilitat real o potencial i de les mesures i iniciatives que es posen en marxa des de l'administració i la societat civil, així com de la perspectiva des de la qual s'enfoquen aquestes (turisme, adaptació i creació d'ocupació, investigació i innovació, etc.). Encara així, hi ha molts oficis que difícilment es mantindran per la generalització dels materials sintètics i l'escàs reconeixement del treball artesanal, o si més no s'orientaran a la producció de souvenirs. 

El nostre projecte no tracta de rescatar els sabers i les pràctiques pel fet de ser tradicionals, ni tan sols es vol crear un banc de coneixements en desús (morts), sinó identificar i ressaltar tots els coneixements locals lligats a la transformació dels recursos naturals que puguen ser d'utilitat en l'actualitat o en un futur (vius). 

Heu identificat alguna barrera legal o administrativa que pose en risc l'èxit del projecte? 

Hem trobat barreres legals pel que fa a la normativa tècnica de construcció amb materials no convencionals o la normativa sanitària per a la transformació dels aliments, però no considerem que açò pose en risc l'èxit del projecte, almenys en aquesta primera fase, ja que aquestes barreres no tenen cap efecte sobre el procés de transmissió dels coneixements, especialment des de el punt de vista de l'autosuficiència. En el cas de la comercialització dels productes, aquestes barreres sí que podrien suposar un entrebanc, però com hem dit abans, açò quedaria fora de l'àmbit de la nostra intervenció. 

Segons el dossier del projecte "A escala personal, tenim la necessitat i la responsabilitat de redescobrir els valors, processos, coneixements i pràctiques encara vius però invisibilitzats, de la mà de les persones que els custodien, per tal de poder re-conèixer, re-aprendre, re-pensar i construir el nostre futur d'una manera més conscient i responsable", però... que hi ha de les necessitats de les persones i entitats que es pretén que facen ús dels resultats del vostre treball?, les heu identificades? Si és així... coincidixen amb les vostres? 

És cert que el projecte sorgix de les nostres inquietuds, de l'anàlisi de la realitat que ens envolta, de les nostres pròpies experiències vitals, però no és menys cert que la iniciativa està tenint molt bona acollida, tant pel que fa a la gent dels pobles com a les entitats i experts que d'alguna o altra manera li donen suport. De fet, hi ha exemples al nostre territori d'iniciatives que en el passat han tractat de salvaguardar i promoure certs eco sabers, com podria ser el Mas de Noguera. Encara que la receptivitat -com estem dient- ha sigut molt bona, hem trobat a faltar un poc més de suport econòmic per al desenvolupament de les activitats del projecte. 

Històricament el procés de transmissió de coneixements i habilitats entre persones ha requerit elevada dosi de confiança, temps, paciència i molta pràctica. Atés que en no en poques ocasions es pot donar el cas que transmissor i aprenent prèviament no es coneguen... heu considerat aquest factor a l'hora de garantir la viabilitat del projecte? 

Sí, de fet hem considerat l'opció de ser nosaltres les mediadores entre transmissor i aprenent, però ens sembla massa complicat poder gestionar-ho, per això hem decidit en un primer moment que siga la mateixa gent qui es fique en contacte directament els uns amb els altres. Entenem que aquest procés requerix paciència i confiança, però durant la nostra ruta per la Serra vam ser testimonis de l'hospitalitat i receptivitat de la seua gent. A més a més, les persones que accepten ser transmissores de coneixement és perquè tenen una predisposició a ser contactades. Hi ha gent que no està disposada i per tant no es donarà aquesta opció a la plataforma web. 

El tipus d'aprenentatge no està predeterminat. No estem dient que una persona vaja a aprendre un ofici, sinó més aviat maneres de fer, trucs, consells, etc. Per a nosaltres el més important és que les persones es fiquen en contacte i compartisquen informació. 

El món rural està vivint un procés de turistificació, de manera que el que abans era considerat com un endarreriment, ara és venut com una experiència autentica que permet a la classe mitjana urbana escapar per unes hores de la ciutat. Però moltes vegades no és més que un miratge del que va ser, una teatralització amb fins comercials. Creeu que existix el risc que el vostre treball pot ser utilitzat per a finalitats diferents per al qual va ser concebut? 

Doncs clar, en el món on vivim qualsevol es pot apropiar d'idees i projectes d'altres persones i fer-los servir per al seu propi interés, però nosaltres no podem fer res i pensem que no pot ser un entrebanc que ens impedisca continuar amb la nostra iniciativa. Tota la documentació que es genere estarà baix unes condicions i llicències d'ús determinades, reproduïbles sempre que no hi haja fins comercials (creative commons). De fet, hi haurà informació personal a la plataforma web que només es podrà accedir mitjançant un registre.

En llegir el dossier del projecte ens crida l'atenció la freqüència amb la qual empreu el terme "eco sabers" per a referir-vos als coneixements locals tradicionals... màrqueting, economia del llenguatge o simplement un neologisme que us ha captivat? 

Podria ser més economia del llenguatge que altra cosa, ja que és un terme que en un principi ens ajudava a anomenar una part del que volíem fer amb una sola paraula. El terme eco saber fa referència als sabers i pràctiques tradicionals vinculades al territori que al llarg dels anys han servit a una comunitat per a gestionar els recursos de què disposen amb l'objectiu de cobrir les seues necessitats bàsiques. Aquesta definició és la que ens va captivar, però després d'un procés de reflexió ens hem adonat que el nostre projecte no pot abastir tot aquest coneixement, que inclouria aspectes tan importants com l'agricultura, la gestió de l'aigua o els aprofitaments forestals. En la pràctica ens hem centrat en els sabers i pràctiques locals basades en la transformació dels recursos naturals per a resoldre necessitats quotidianes. 

L'estiu passat vau iniciar una experiència pilot en els municipis del Parc Natural de la Serra d'Espadà. Quines són les principals conclusions que heu extret d'aquesta experiència?, per què heu triat la Serra d'Espadà com a primera unitat territorial de treball per al vostre projecte? 

A l'inici, tenint en compte la nostra formació acadèmica, començarem cercant sabers i pràctiques relacionats amb la construcció i el disseny d'objectes quotidians amb els recursos locals, però al finalitzar la ruta pels pobles de la Serra ens hem adonat que és necessari ampliar el ventall incorporant la transformació d'aliments, la cosmètica i la medicina natural. Pel que fa al tracte amb la gent, la receptivitat de les persones entrevistades va ser molt gran, a pesar que molts d'ells van palesar el seu pessimisme respecte a la possibilitat de revalorar els coneixements locals tradicionals. En general pensen que arribem massa tard. 

Triàrem el Parc Natural de la Serra d'Espadà per diverses raons. Es tracta d'un territori amb uns límits ben definits, amb una important densitat de població (si ho comparem amb altres Parcs Naturals) i on podem accedir fàcilment des de València. El fet que una de nosaltres visqués a Eslida en eixos moments i de comptar amb una xicoteta xarxa de coneguts, també van ser factors que influïren en la decisió.

Quin és el sentir -en trets generals- de les persones entrevistades en els pobles de la Serra d'Espadà respecte a la problemàtica que aborda el projecte? Quin sol ser la mitjana d'edat d'aquestes persones? Vau poder constatar els típics tòpics sobre el caràcter de la gent que habita el mitjà rural (aïllament, desconfiança, falta d'autoestima, etc.)? Us heu trobat amb exemples de transmissió intergeneracional d'aquests coneixements? 

El sentir és diferent depenent d'amb qui parles. A les persones més joves els sembla molt necessari el projecte. Altres, generalment les més majors, els sembla que hem arribat tard o veuen aquests coneixements com una cosa del passat. També hi ha moltes que creuen que l'única possibilitat dels pobles per a sobreviure és el turisme i les segones residències. En general, troben a faltar polítiques públiques orientades a la protecció, conservació i promoció del patrimoni local. 

Entrevistàrem a persones de diverses edats. La gran majoria d'aquestes eren gent gran, però també conversàrem amb joves amb nous projectes i iniciatives. 

La major part de la gent ens va rebre prou obertament i amb moltes ganes de conversar. Entenem que la resposta de la gent es basa en gran mida en la forma en què un s'apropa. És inevitable trobar-se amb un discurs pessimista sobre el futur dels pobles derivat del despoblament i envelliment que patixen des de fa dècades. També vam identificar una manca d'autoestima a l'hora de reflexionar al voltant de la viabilitat econòmica de les activitats al medi rural. 

Exemples de transmissió de coneixements en vam trobar de ben pocs. Només a pobles com Suera, Pavías o Almedijar, on existixen associacions i col·lectius que regularment organitzen jornades al voltant dels oficis i el seu patrimoni. Un dels entrevistats, Pascual, en eixos moments estava donant classes de cistelleria a unes xiques dels voltants. 

Respecte a la plataforma web que teniu previst crear en la Fase 1 del projecte... heu considerat la possibilitat d'emprar programari lliure?, qui s'encarregarà de la seua animació i manteniment?, compteu amb recursos econòmics per al seu bon funcionament?, serà de tipus col·laboratiu i obert o hi haurà alguna persona encarregada d'introduir i validar la informació? 

Tenim la intenció de prioritzar el programari lliure i de codi obert. De fet estem treballant amb un informàtic nascut a la Vall d'Almonàcid i amb ell estem considerant la possibilitat de fer servir bases geogràfiques del tipus Open Street Map. 

Pel que fa a la informació generada i la seua gestió, en principi seríem nosaltres les administradores de la plataforma web, encara que existix la possibilitat de qui vulga puga registrar-se i introduir dades fent servir una fitxa tipus, amb una posterior validació per la nostra part. També hem barallat la possibilitat que altres entitats, associacions o col·lectius es facen càrrec de gestionar la plataforma per a un determinat territori. 

Comptem amb recursos econòmics per posar en marxa la plataforma web i completar l'experiència pilot a la Serra d'Espadà, tot açò gràcies a la campanya de micromecenatge. La idea és anar difonent els resultats de l'experiència pilot una vegada enllestida, de manera que puguen sorgir noves oportunitats per al finançament de les activitats. 

Quins han sigut els motius d'interessar-vos per un format digital per a la plataforma tenint en compte que molta gent del món rural és possible que tinga dificultats d'accessibilitat a internet tant per edat com per altres raons? 

Necessitem un lloc on anar emmagatzemant la informació i que siga visible per a tots. Pensem que el que és més senzill i obert és el format digital, que a més a més facilita la participació de les persones i l'actualització de les dades. Entenem les dificultats d'accessibilitat per a determinada gent, però també considerem que hi ha alternatives per a superar aquesta limitació, com per exemple editar part de la informació en paper (dossiers, catàlegs, etc.) i fer-la arribar als pobles. 

Com a resultat de la Fase 1 del projecte s'espera "un mapa digital i un cercador associat, en una plataforma web oberta, amb la identificació de les persones o grups de persones que practiquen, practicaven o promouen eco sabers actius vinculats al territori valencià". D'altra banda, mitjançant la Fase 2 "s'espera que a partir dels resultats d'aquest projecte, així com de les xarxes i sinergies creades en cada unitat territorial durant el procés, es puga obrir una nova línia de recerca/acció on poder posar sobre la taula el debat de la pervivència i/o reinterpretació de certs eco sabers per a adaptar-los i respondre a les necessitats socioeconòmiques actuals, amb l'objectiu de reprendre el vincle ésser humà-territori des d'un lloc no forçat ni nostàlgic". Després de l'experiència pilot al Parc Natural de la Serra d'Espadà... Continuareu amb la Fase 1, és a dir recopilant dades en altres unitats territorials, o prioritzareu la posada en marxa Fase 2 en aquest àmbit geogràfic? 

Ara mateix estem treballant per tancar la Fase 1 de l'experiència pilot a la Serra. En els pròxims mesos visitarem de nou a les persones i col·lectius amb qui parlarem el passat estiu, amb la idea de desenvolupar una metodologia més rigorosa per arreplegar la informació. També contactarem amb nous informants i posarem a punt la plataforma web. Una vegada difosa la plataforma, volem continuar mapejant altres territoris. Pensem que per a començar amb la Fase 2, on tenim previst plantejar alternatives o noves propostes al voltant dels eco sabers, és necessari identificar el que està passant en altres zones del País Valencià. Si no sabem la quantitat de gent o iniciatives que treballen aquests temes al nostre voltant, mai podrem plantejar nous projectes basats en eixes informacions. De totes maneres, considerem que ambdues fases poden coincidir en el temps, és a dir, si la societat civil i les institucions d'un determinat territori volen aprofitar la dinàmica generada i mostren el seu interés per aprofundir en certs eco sabers, aleshores es podrien implementar les activitats de la Fase 2 sense necessitat d'haver finalitzat amb el mapeig de la resta de territoris.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Si voleu més informació al voltant del seu projecte, podeu visitar les següents pàgines web:

https://www.facebook.com/Arrelaires/

https://issuu.com/arrelaires/docs/00_projecte_catala

https://www.goteo.org/project/arrelant-el-territori

No hay comentarios: